De turisme i cultura de vi, d’enveja i il·lusió

L’augment del turisme al Priorat en els darrers anys, del qual podem donar fe des dels nostres establiments de Falset, ha estat sens dubte un dels efectes més positius del ressorgir vitivinícola de la comarca. Avui dia, segons les dades de 2013 facilitades per l’Oficina de Turisme del Priorat, el vi, la gastronomia i la descoberta del paisatge i l’entorn natural són les motivacions principals dels turistes que visiten el Priorat, tant catalans (63%), com de la resta de l’estat (11%), com estrangers (26%).

Nosaltres, que tractem amb turistes de nacionalitats ben diverses, podem dir que el francès, el turista estranger que més visita el Priorat (la proximitat geogràfica n’és una causa), ens desperta cert sentiment d’enveja (ben entesa) i d’il·lusió. Ho expliquem ràpid.

L’enveja (ben entesa)

Comencem per l’enveja. El turista francès que passa pels nostres establiments transpira cultura de vi. L’arrelada tradició vitivinícola del seu país es fa palesa ràpidament. Es nota que els agrada, que n’entenen i que volen saber-ne més. Demostren coneixement del territori, són oberts al diàleg i a les recomanacions que els puguem fer, volen tastar i descobrir.

I pregunten, pregunten molt. I no ens referim a si un vi està més o menys bo. Ens referim a quines varietats intervenen en el cupatge, com va ser l’anyada en qüestió, si es tracta d’un vi per consumir ara o si cal tenir-hi paciència perquè es mostri en tot el seu esplendor, quin seria un bon maridatge, quines diferències pot haver-hi i per quins motius amb un altre vi en el qual també hi estan interessats… I, a banda, també hi diuen la seva, demostrant com dèiem, que els agrada, que n’entenen i que volen saber-ne més. En fi, enveja ben entesa.

La il·lusió

Parlem ara d’aquesta sensació d’il·lusió que també ens genera el turista francès. O més ben dit, la sensació d’il·lusió ens la genera el turista català, que sembla seguir el camí del francès. En els darrers anys, el nivell de coneixement del món del vi entre el consumidor català també ha anat en augment (nosaltres també ens posem en aquest sac). Cada cop més, ens toca explicar menys coses bàsiques i centrar-nos en aspectes més avançats. Terroir i tanins, per exemple, han deixat de ser paraules desconegudes per molts d’ells. A tot això, cal tenir en compte que són curiosos, també els agrada preguntar, i ho fan sobre una base de coneixement cada cop més sòlida. Portem anys darrere el mostrador (com se sol dir), un lloc privilegiat per copsar modes i tendències. I esperem (creiem que serà així) que en el cas del turista i el consumidor català l’interès pel món del vi seguirà creixent.

És cert que hi ha encara molt camí per recórrer, el nivell del turista francès encara no és al nostre abast. Amb tot, sempre diem que el vi atrapa, i que quan un s’hi endinsa, com és el nostre cas, es torna tafaner, sempre en vol saber més, tastar més.

Aquest és el camí que, tant de bo, seguim recorrent.