Joan Ramon Bada, Vins del tros: “En quatre dies pots construir un celler bonic, però no crec que puguis improvisar un gran vi”

Temàtica: 
02/17/2016

Joan Ramon Bada és un dels tres socis –els altres dos són Josep Arrufat i Xavier Orobitg– que hi ha darrere de Vins del Tros, un celler de Vilalba dels Arcs que en poc temps ha aconseguit convertir-se en un dels cellers més reconeguts de la DO Terra Alta, tot buscant l’expressió de les varietats autòctones i del terrer.

–Els impulsors de Vins del Tros esteu entre els signants del manifest que es coneix com a Club Matador. Per què? Amb quina idea?

–Perquè el manifest està en sintonia amb la idea bàsica del nostre projecte, que passa per elaborar uns vins molt lligats al territori (en el nostre cas, la Terra Alta), les varietats autòctones, les maneres d’elaborar de la zona i el vi de finca, tot mirant de buscar l’excel·lència, l’autenticitat, la singularitat i una expressió pròpia. Aquesta és la nostra idea, i aquesta és la filosofia del manifest.

–De fet, aquest és un corrent en l’elaboració de vins en aquest país. No sou un bolet…

–No, és clar que no. Els elaboradors de vins mirem cada cop més de buscar l’expressió màxima del terroir i aquest és el camí per on s’ha d’anar perquè, està mal dir-ho, però això és el que fan a França, per exemple, des de fa molts anys. Aquesta és la nostra manera de concebre el vi. No té cap sentit que partint d’una terra i unes varietats autòctones diferents, tots fem els vins iguals o excessivament semblants.

IMG_7833

–Com veus la Terra Alta en aquest moment?

–La Terra Alta és una realitat a tenir molt en compte tant en el mercat català com en els mercats internacionals, no en tinc cap dubte. Els cellers cada cop afinem més amb els vins, ens hi esforcem més i ja en som uns quants que treballem en aquesta línia de buscar l’expressió del territori, les varietats autòctones… El canvi, en pocs anys, ha estat molt gros. Fa només cinc o sis anys, la majoria valorava més les varietats foranes que les autòctones i ara és al revés: tothom té clar que les varietats que cal potenciar són la garnatxa blanca i negra, la carinyena…

–I s’aposta clarament per la garnatxa blanca…

–Sí, jo penso que aquesta aposta ha estat un gran encert per part del Consell Regulador de la DO Terra Alta. La gent de la comarca hi creu, i se’n parla amb orgull i entusiasme. Però, a més, hi ha cellers que s’han apuntat amb força a la recuperació de la varietat autòctona del morenillo… És el que dèiem: fa quatre dies, la gent encara deia meravelles de les varietats foranes i del morenillo no en parlava gairebé ningú!

–Com ha anat evolucionant el vostre projecte des dels seus inicis l’any 2009?

–Quan vam començar el 2009, érem dos socis. Els dos teníem vinyes pròpies i volíem que aquesta fos una de les bases del projecte: el nostre propi raïm. Va ser així que vam engegar: amb una garnatxa blanca que procedeix d’una finca sola i amb un vi negre… A poc a poc, hem anat traient altres vins sempre amb aquesta filosofia i hem sumat un tercer soci al projecte, sempre amb la mateixa idea: potenciar els vins de terrer.

–En poc temps, heu fet forat i algun dels vostres vins ha obtingut reconeixements espectaculars com ara millor vi de Catalunya. Quin és el secret?

–El secret és que el celler el vam engegar l’any 2009 però nosaltres no partíem de zero. En el meu cas, per exemple, sóc la tercera generació de vinaters de la meva família, a casa meva venien granels i jo he treballat molts anys en el món cooperatiu, m’he dedicat a l’assessoria de cellers, etcètera… Som gent del món del vi que, un bon dia, vam decidir que havia arribat el moment de fer els vins que nosaltres volíem fer. Aquesta és la clau. Una altra cosa hagués estat que no tinguéssim cap experiència en el món del vi: no crec que ens n’haguéssim sortit, francament.

–Però hi ha gent que es posa en el món del vi sense experiència de cap tipus. Ha de ser difícil, no?

–Crec que sí. Darrera dels grans vins hi acostuma a haver una història, un projecte que és fruit de l’observació de l’entorn, un cert procés de reflexió… Per tant, és fonamental quin ha estat el camí previ que has recorregut fins que decideixes fer els teus vins. En quatre dies, pots construir un celler bonic però no crec que puguis improvisar un gran vi.